PORTAFOLI CONSTRUCCIÓ ARQUITECTÒNICA I
ANNEX TIPUS DE FAÇANES
TIPUS DE FAÇANES
Façanes pesades
Caracteritzades pel seu gran gruix (i, per tant, gran massa), són les utilitzades en tota la construcció tradicional; i també en la construcció contemporània amb un gran nombre de solucions.
Utilitzen principalment petits elements (carreus, maons, blocs ...) o formigó, ja sigui prefabricat o in situ.
Pel que fa a qüestions d'aïllament tèrmic o estanquitat, es resol gràcies al gruix, que li dóna molta inèrcia tèrmica i evita l'entrada d'humitat.
Façanes lleugeres
Es tracta d'una façana resolta amb menor gruix, i per tant, els materials són diferents i més especialitzats.
Per exemple, el l'envolupant tèrmica es resol amb aïllant tèrmic continu, que evita els ponts tèrmics, i també gràcies a les càmeres d'aire ventilades que, a més, si són drenades, eviten l'entrada d'aigua o humitat a l'interior.
Aquestes façanes són autoportants, de manera que no pertanyen a l'estructura de l'edifici que tanquen.
Mur cortina
Nascuts en els anys 70 com un nou sistema de tancament per a edificis d'oficines i gratacels, totalment transparents i diàfanes.
Tècnicament, es tracta d'un tancament continu de materials com el vidre, subjectes mitjançant un entramat de perfils (muntants) metàl·lics, normalment d'alumini. Com és lògic, aquesta façana no és portant i no forma part de l'estructura de l'edifici.
Segons ha avançat la tècnica, s'han solucionat els problemes tèrmics que una façana de vidre plantejava, i ara l'aïllament es resol mitjançant dobles vidres amb cambra d'aire, per exemple; i aïllant tèrmic en parts massisses.
Pel que fa a l'estanquitat de la façana, està solucionada gràcies al vidre, que és un material impermeable; i el segellat de les juntes vidre-entramat.
ANÀL·LISI FAÇANES PESADES
CAS 1 SOLUCIÓ CONVENCIONAL MILLORADA:
1.Elements que conformen l’envolupant estanca
Aconseguim l’estanquitat del mur mitjançant el gruix del maó (14cm) i la capa d’ arrebossat de morter de ciment a la part interior.
2. Elements que conformen l’envolupant d’aïllament tèrmic
El principal element de la façana que garanteix l’aïllament tèrmic és el propi aïllant tèrmic. A més, podem parlar que el gruix de tota la façana com a conjunt ens ajuda a obtenir aquest confort tèrmic a l’interior. Finalment, la fusteria, de fusta, suposa un bon aïllant en comparació amb d’altres tancaments.
3.Elements que conformen l’envolupant de protecció acústica
Aquest gruix de la façana afavoreix a l’aïllament acústic, seguint el patró de massa-motlla-massa (maó – aïllament – paredó de totxana).
4.Elements resistents de la façana, que transmeten la càrrega a l’estructura i eviten que bolqui
El mur de maó exterior és el que transmet la càrrega al forjat i a l’estructura en general, evitant que bolqui el conjunt. D’altra banda, el paredó de totxana interior és l’encarregat de suportar el pes de la finestra i la seva corresponent fusteria.
5.Elements que permeten control lumínic
En aquest cas no hi ha cap element de control lumínic, ja que el vidre no compleix aquesta funció.
6.Altres elements destacats de la façana
Podem destacar com se soluciona l’evacuació d’aigües, mitjançant els escopidors de la fusteria i el gran escopidor d’obra, que remata amb el goteró.
CAS 2 FAÇANA VENTILADA AMB FULL EXTERIOR DE CERÀMICA:
1.Elements que conformen l’envolupant estanca
Aconseguim l’estanquitat del mur mitjançant el gruix del maó, de diferents mides, i la capa d’ arrebossat de morter de ciment a la part interior.
2.Elements que conformen l’envolupant d’aïllament tèrmic
El principal element de la façana que garanteix l’aïllament tèrmic és el propi aïllant tèrmic, que en el punt d’unió amb el forjat evita el pont tèrmic. A més, podem parlar que el gruix de la façana com a conjunt ens ajuda a obtenir aquest confort tèrmic a l’interior i també ens ajuda el doble vidre que conforma la finestra.
3.Elements que conformen l’envolupant de protecció acústica
Aquest gruix de la façana afavoreix a l’aïllament acústic, seguint el patró de massa-motlla-massa (maó – aïllament – envà de guix laminat). El doble vidre, amb cambra d’aire, en la part de la finestra ens aïlla acústicament.
4.Elements resistents de la façana, que transmeten la càrrega a l’estructura i eviten que bolqui
El mur de maó exterior és el que transmet la càrrega al forjat i a l’estructura en general, evitant que bolqui el conjunt.
5.Elements que permeten control lumínic
Trobem la persiana enrotllada que serà el principal element de control lumínic.
6.Altres elements destacats de la façana
En aquest cas, el ritme visual de la façana, que s’aconsegueix amb les entrades i sortides del maó, jugant amb l’horitzontalitat de les peces, crea unes ombres que aporten una riquesa estètica la façana.
CAS 3 FULL EXTERIOR DE FORMIGÓ ARMAT IN SITU:
1.Elements que conformen l’envolupant estanca.
Aconseguim l’estanquitat del mur mitjançant la profunditat del formigó amat, sense ningún tipus de impermeabilitat afegida.
2.Elements que conformen l’envolupant d’aïllament tèrmic.
L’aïllament s’aconsegueix gràcies a dues capes d’aïllant.
3.Elements que conformen l’envolupant de protecció acústica.
Tot el gruix de la façana serveix com protecció acústica, sense que hi hagi ningun element específic.
4.Elements resistents de la façana, que transmeten la càrrega a l’estructura i eviten que bolqui.
La façana s’aguanta mitjançant els nusos rígids que es formen al trobar-se amb el forjat, ja que tots dos són de formigó armat.
5.Elements que permeten control lumínic.
Trobem la persiana enrotllada convencional que serà el principal element de control lumínic.
6.Altres elements destacats de la façana.
Es pot veure la utilització de lames com acabat interior, probablement com element estètic i també de control de la reverberació a les aules.
CAS 4 FULL EXTERIOR DE PANELLS PREFABRICATS DE FORMIGÓ ARMAT:
1.Elements que conformen l’envolupant estanca.
S’aconsegueix mitjançant els propis panels de formigó armat, encara que darrera d’aquest trobem l’aïllament tèrmic que pot servir en cas de que l’aigua es filtri per capil·laritat.
2.Elements que conformen l’envolupant d’aïllament tèrmic.
S’aconsegueix mitjançant una capa d’aïllament.
3.Elements que conformen l’envolupant de protecció acústica.
Tot el gruix de la façana serveix com protecció acústica, sense que hi hagi ningun element específic.
4.Elements resistents de la façana, que transmeten la càrrega a l’estructura i eviten que bolqui.
La façana es suporta mitjançant ancoratges puntuals. Els ancoratges situats a la part inferior de les plaques serveixen per suportar les càrregues, i els verticals per mantenir la seva verticalitat.
5.Elements que permeten control lumínic
No disposa d’elements que permetin el control lumínic
6.Altres elements destacats de la façana
Elements decoratius de la façana.
DEBAT
PESANTS
A FAVOR: Com envoltant és capaç de recollir totes les característiques positives de cara a l'estanquitat d'aigua, aïllament de so i temperatura que tenen les lleugeres tenint com afegiment el gruix del mur que ja és capaç d'oferir resistència a aquestes dificultats. Pel que fa a l'estructura aquesta façana no només és autoportant sinó que a més pot ser estructural. El control lumínic pot estar regulat per qualsevol tipus d'aparell (cortina, persiana ...) podent amagar-se al gruix de la façana. El gruix fa que la despesa energètica en calefacció sigui menor.
EN CONTRA: Cost de construcció en cas de no estar conformada la façana per elements pesats prefabricats, el gruix treu espai útil a la parcel·la. El tipus d'estructura impedeix grans obertures a la façana en comparació amb les altres. Pel que fa al reciclatge, malgrat no ser nul és una mica inferior als altres dos tipus de façana. Transport d'elements pesats pitjor que en altres façanes.
LLEUGERES
A CONTRA: Dependència d'elements específics de cara a la estanquitat ja que no està dotada d'un gruix que l'hi faciliti. A causa del seu poc pes, són dolentes aïllants del soroll. Malgrat ser autoportants, lluny d'ajudar a l'estructura de l'edifici, es recolzen en aquesta planta a planta.
EN FAVOR: Ampli ventall de possibilitats de materialitat per a l'elaboració de les mateixes. Facilitat en el transport ja que és una càrrega lleugera que a més no té la fragilitat del mur cortina i de la càrrega de les pesades. Compta amb una ràpida construcció. Resulta senzill dotar-les d'una càmera d'aire ventilada.
MUR CORTINA
EN CONTRA: El gran enemic d'aquesta façana és el sol, que crea a l'interior d'aquests edificis un hivernacle humà si la façana no s'orienta adequadament o si els vidres que la conformen no reben un tractament específic. No solament és feble tèrmicament davant la calor sinó que el vidre tenint un coeficient de transmissió tèrmica molt més gran que maó, formigó o altres materials dóna lloc a una pèrdua d'energia a causa de la fuita de calor. Cenyint-nos a l'estanquitat, el vidre, encara impermeable és molt feble en aquest aspecte en les juntes (si bé aquest problema es resol gràcies a la càmera d'aire situat entre les dues fulles). Estructuralment depèn en la seva totalitat d'una estructura auxiliar que el sostingui, si bé és veritat que aquesta estructura pot ser la mateixa que aguanta la pròpia construcció.
A FAVOR: El seu gran argument a favor és el factor estètic, que va originar el sorgiment d'aquest tipus de façana. També és flexible pel que fa als usos sent en l'actualitat el més habitual com a edifici que alberga oficines i empreses. Però també trobem aquesta façana en aeroports, habitatges, edificis d'alçada ... A més encara que necessitant de materials i tècniques específiques, s'han desenvolupat mètodes que permeten palejar els problemes que aquesta façana presenta davant estanquitat.
CONCLUSIONS
En acabar l'anàlisi i posar en comú tots els grups de treball del que havien descobert, es va realitzar una discussió argumentada en la qual cada grup intentava convèncer els altres de per què el seu tipus de façana era millor que els altres.
Al marge de que cada grup defensava la seva façana, es va arribar ràpidament a la conclusió que totes aquestes solucions tenien coses positives i altres negatives, de manera que no es pot descartar a priori cap, sinó que es ha de raonar en la fase de projecció d'un edifici, quan es tingui clar quins usos es van a donar, i, per tant, quines seran les especificacions necessàries.